19 de desembre de 2016

11 de desembre de 2016

Sense Montrachet 2016? De la desgràcia a la col·laboració

Les notícies presagiaven el pitjor. Després d'un hivern suau i una brotació precoç, una onada de fred afectava al continent europeu els últims dies del mes d'abril de 2016. Aquesta, afectava bona part de la vinya de Borgonya i del Loira, deixant-nos impressionants imatges com les que captava el talentós fotògraf Aurélien Ibanez. En elles es mostrava la lluita titànica dels productors de Chablis per mantenir els brots verds de les seves vinyes a resguard del fred assassí, durant la fatídica nit del 27 d'abril. 



Aquesta massa de fred va afectar a bona part de la Côte de Beaune, inclosa la mítica parcela Grand Cru Montrachet, afectant de tal manera que molts dels propietaris temien per una pèrdua total de la collita, sobretot en les parcel·les de la zona de Chassagne-Montrachet. Tot i això, es va poder salvar una molt petita part de la producció. Tan petita que, fins i tot, algun dels propietaris no tenia raïm suficient per produir ni una barrica. 

Donades les circumstàncies excepcionals de la collita, sis dels propietaris del Grand Cru han decidit unir esforços i vinificar junts els seus raïms per poder elaborar vi. Es tracta del Domaine de la Romanée-Conti (qui compta amb tres parcel·les que sumen 0,6759 ha.), Domaine des Comtes Lafon (0,32 ha.), Domaine Leflaive (0,0821 ha.), Domaine Guy Amiot et Fils (0,091 ha.), Domaine Lamy-Pillot (0,0542 ha. propietat de la Claudine Petitjean) i Domaine Fleurot-Larose (0,0502 ha.). Tots junts tant sols sumen unes 1,255 hectàrees del Grand Cru i el seu objectiu és arribar a elaborar dues bótes borgonyones de 228 litres, una desena part de les que solen produir en una collita normal. A tall il·lustratiu, us deixo aquest mapa on podreu veure l'actual cadastre de propietaris de Montrachet Grand Cru i on se situen les seves parcel·les: 


Cadastre del Montrachet Grand Cru

Inicialment, es volia aprofitar la llicència productiva com a negociant del Domaine Leflaive, on s'estan criant les dues bótes i, una vegada envellides uns 18 mesos, repartir el vi equitativament entre els sis productors per poder comercialitzar les 600 ampolles. 

Però aquesta iniciativa xoca frontalment amb la normativa jurídica vínica i fiscal francesa, ja que no es pot elaborar una cuvée compartida i comercialitzar-la individualment. Així que, o hi ha certa flexibilitat per part de l'administració o les futures ampolles només es podran destinar a ús privat dins del celler. Una altra possible solució seria realitzar una subhasta benèfica. D'aquí poc, en traurem l'entrellat.

5 de desembre de 2016

La finesa de Volnay exemplificada en la contradicció

Ve de gust parlar de vi després de publicar tanta imatge bucòlica sota el nom Visions. I, quina millor manera hi ha de fer-ho que amb una vella ampolla de Volnay encetada recentment? Segurament, no era el més fi exemple borgonyó que he begut, però m'ha donat benzina per tornar a escriure i dedicar-li unes línies.  



Es tractava d'una ampolla del Volnay 1er Cru Clos-des-Chênes 1989 de Domaine des Comtes Lafon. En Dominique Lafon, un dels millors vignerons de la Côte de Beaune, és reconegudíssim pels seus vins blancs de Meursault, però no tant pels seus fins Volnay. Renovador i aperturista, pertany a una generació de vignerons que va apostar pel compartiment de coneixements, l’experimentació raonada i va elevar l'exigència tècnica dins dels freds cellers de la Côte d'Or. 

La parcel·la Volnay 1er Cru Clos-des-Chênes, de 15 hectàrees 40 àrees i 85 centiàrees, és un dels vint-i-nou amb dret a classificar-se com a 1er Cru a Volnay. Està situada al sud-oest del nucli urbà. Limita al nord-est amb Taille Pieds, a l'est amb Champans, al sud-est amb Les Caillerets i fa de límit municipal amb Monthélie al sud-oest. Al nord té un petit lieu-dit amb el mateix nom (67a. 36 ca.), parcel·la sense dret a classificar-se com a 1er Cru, i la parcel·la comunal Ez Blanches. Per sobre, la protecció del bosc de Chaignot. 

Al Clos-des-Chênes, en Dominique posseeix 0,33 hectàrees al costat de les fileres d’en Michel Lafarge. Els sòls són àrids i poc densos, apareixent de seguida el subsòl calcari d'origen juràssic, donant vins complexos i fragants, més intensos que musculosos. 

En Dominique vinifica els seus vins negres desrapant gairebé completament i macerant tres o quatre dies dins d’uns dipòsits d’acer inoxidable a uns 14ºC abans de començar la fermentació. Aquesta es realitzar a 32ºC, fixant així el color i els tanins. Envelleix els seus vins emprant 1/3 de fusta nova a les fredes i subterrànies caves de Meursault, embotellant al cap de 18 mesos. 

I com estava el vi? Lògicament, mostrava la seva evolució, tant en la seva visual com pel perfil aromàtic, deixant més palpable la seva finor al paladar. Perdurava en el record com un joc subtil entre el sotabosc, la fruita vermella i la terra. Un perfecte exemple de la finesa i subtilesa d’aquest vi de terres catòliques.