27 d’abril de 2009

La Cueva del Contador 1996 de Benjamín Romeo

Un dia plujós pels carrers de Barcelona, esperant uns amics, vaig entrar dins d'una botiga de vins per fer temps. No és que tingués moltes ganes de sortir d'allà amb una ampolla, ja que la selecció semblava feta pels amants dels "The very best of", però com a alternativa a no mullar-me, qualsevol excusa era bona i em vaig passar una bona estona mirant etiquetes. Una d'elles em cridava poderosament l'atenció, es tractava de La Cueva del Contador 1996, una ampolla que relacionava amb el bo d’en Benjamí Romeo, però per cap lloc de l'etiqueta no se’l nombrava. És més, l'ampolla bordelesa, esvelta ella, no presentava contraetiqueta, ni a l'etiqueta s’indicava ni regió, ni grau alcohòlic, ni país, només La Cueva del Contador 1996. 1996? Recordava que Benjamín havia deixat Artadi per l'any 2000 i que el primer Contador s'havia elaborat després de la collita de 1999, sent el que resava l'etiqueta curiós.

Ja que l'ampolla no superava els 30 euros vaig decidir emportar-me-la i comprovar si les poques dades que tenia em podien aclarir alguna cosa i ja de passada provar un Rioja (almenys es suposava) de nova generació amb uns quants anys de guarda, amb el record d’una ampolla de Cirsión 1998 a la memòria i que es va mostrar meravellosament madurada.

Els inicis mai són senzills i més quan el teu treball a Artadi s'entrellaça amb el teu projecte personal, i això és el que li va succeir a Benjamí Romeo, com comentava abans, que no es va dedicar en exclusiva al seu celler fins l'any 2000, i semblaria que no es podia tenir-lo tot controlat, encara que en el cas de Romeo si ho tingués, com bé explica en Luis Gutiérrez. A més, després de confirmar que aquest 1996 era el primer vi comercialitzat per el celler, i mitjançant el descapsulat el suro certificava amb un segell que es tractava d'un vi de la Denominació d'Origen Qualificada de la Rioja. Porto el llevataps?

En el tast se'ns mostra una visual molt densa, amb un profund roig picota, on només se li aprecia un rivet lleugerament evolucionat, i la capa del qual es presenta de la forma més fosca possible. El seu nas mostra encara en primer pla fruita licorosa, una mica madura, deixant un fons lleugerament evolucionat recordant fustes nobles i cuir. Intens però com situant-se en dos dimensions. La seva boca em suggereix algun problema, ja que es mostra una mica desllaçat, deixant una textura una mica aigualida, amb acidesa, però sense edificar el seu pas. Semblés que la guarda no l'hagués afavorit gaire, ja que malgrat deixar un bon final, no excessivament prolongat, els posteriors tasts confirmen les males sensacions de la boca, encara que semblés que el problema no fos d'oxidació ni de mala conservació. Queda llavors com una experiència curiosa, sense més ni menys, una llàstima!.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada