27 d’abril de 2009

Tastant els vins d'Henri Bonneau a Vila Viniteca

Hi ha bodegues que han sentit l'alè favorable de la crítica i del consumidor il•lustrat des de fa temps, però l'escassetat de les seves produccions i la seva lògica dificultat comercial que llastimosament dificulten la seva popularització, relegant-les a un pla secundari de l'actualitat enològica. El mestre Henri Bonneau es podria situar en aquesta posició, capaç d'unir a Parkeristes i als seus detractors, que glossen les seves bondats sense cap rubor, puntualitzant des de dos prismes de vista qualitatiu tan allunyats. I és que els vins de Garnatxa del mestre Bonneau converteixen en noble aquesta tan injuriada (cada vegada menys) varietat de raïm mediterrània.

Fa poc, per a comprovar les bondats del celler el seu importador, Daniel Sarmiento del Cellers Orcella va impartir un tast, amb el suport tècnic de Vila Viniteca, on varem poder gaudir d'una àmplia panoràmica dels vins del celler, incloent una raresa, el Cuvée Spéciale 1998. Aquests van ser els meus breus apunts durant la mateixa.

VdT Les Rouliers 2003:

Lògica visual d'evolució garnatxera, més treballat que en anteriors ocasions. El seu nas es mostra amb un caràcter càlid, on els tons de garriga i la fruita negra es mostren sense molta intensitat, demostrant un caràcter evolucionat. La seva boca es presenta molt polida, amb la tanicitat bastant tamisada.

VdT Les Rouliers 2004:

Saborosament equilibrat servirien per definir a aquest VDT, presentant una major intensitat en tots els aspectes que Les Rouliers 2003. Matisos satisfactoris tant d'intensitat com en profunditat a nas i una boca molt viva i fruitosa, però de caràcter marcadament floral. Un vi digestiu.

Châteauneuf-du-Pape 2001:

Baixíssima capa, de nas matisadament floral, amb destalls de fruita licorosa. Un vi de complexitat, amb bona intensitat, on el caràcter es torna més terrós. En boca es percep la calidesa de l'any. Boca molt sensual en textura. Magnífic treball del mestre.

Châteauneuf-du-Pape Cuvée Marie Beurrier 2001:

Pas a pas anem guanyant en visuals més vives, brillants, però curiosament amb tonalitats de major oxidació. El seu nas es presenta molt madura, feta, amb el pebre negre en primer pla, destacant per la seva fruita vermella i el seu fons floral. Boca tànnica, però de textura no massiva ni densa, on predomina la frescor aportada per la seva acidesa. Deliciós sense recances.

Châteauneuf-du-Pape Cuvée Marie Beurrier 2000:

El que semblava un vi molt tancat des d’un inici, es torna en un vi que sembla no haver-li assegut bé el seu pas a l’ampolla, com bé apunta un assistent al tast amb la fruita aixafada, apagada i sense molta matèria. En boca si és equilibrat i no sembla mostrar cap contaminació derivada del TCA, però tampoc no sembla la nit i el dia respecte al seu nas. La posarem al costat de les ampolles que van passar al limbe dels justos.

Châteauneuf-du-Pape Réserve des Célestins 2001:

Quin color! Visual marronosament grana, de capa baixíssima. Reflex d'una any càlid, on la intensitat de la seva fruita moderadament confitada, s'entrellaça amb aromes de cuirs nobles, claus i llorer per la banda dels especiats i un fons de pedrenyal i terra, assimilant la tòfona negra en el seu buquet. La seva boca es mostra plena, amb la densitat ben mesurada. Pas vigorós i elegant, prolongant el seu final caudalía darrera caudalía. Un dels grans entre els grans vins del món.

Châteauneuf-du-Pape Réserve des Célestins 2000:

Segurament el més equilibrat de la vetllada, tant en nas, on la seva intensitat i profunditat destaquen sobre manera, com en la boca, la textura del qual es prolonga, situant-la en un plànol superior. Un vi que segurament mereixeria haver-se consumit en solitud (respecte a altres vins, no al personal present), però que sens dubte es situa a l'alçada de la fama del seu creador. Per rememorar durant anys.

Châteauneuf-du-Pape Cuvée Spéciale 1998:

Vi impossible, elaborat només en collites especials (l'última vegada que es va elaborar va ser amb la fruita de l'any 1990), amb 16% volum alcohòlic i bastant sucre residual. 2200 ampolles del que semblaria un intent d'elaborar un Vintage de Porto amb la Garnatxa sobremadura. Sinceritat en les seves aromes d'alta intensitat de fruita roca licorosa, cacau i tabac, deliciosament refrescat per la seva nitidesa. Boca portentosa per volum, taní sec i joc entre dolçor i amargor. Sincerament un vi que em va deixar descol•locat, i no sé si precisament positivament.

Una magnífica vetllada, sobretot pels Réserve des Célestins, malgrat que Daniel Combin, un dels responsables del celler no va poder assistir i complaure'ns amb els seus pensaments i filosofia, però la seva absència va ser suplerta pel Sr. Sarment.

Annex fotogràfic: Tast d'Henri Bonneau.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada