21 de maig de 2009

L'any del Cometa Halley

1910, mentre a Espanya Alfonso XIII encomana a José Canalejas, del Partit Liberal, la presidència del Consell de Ministres, Jacques Cousteau emergia de les profunditats del ventre de la seva mare. Entretant León Walras, un dels pares de la teoria economia de l'equilibri general, moria a Suïssa. També s'apagaven les espelmes de les arts dels mestres Twain i Tolstói. Mèxic es revolucionava, mentre el Japó imperialista s'annexionava Corea i als carrers de Portugal bufaven aires republicans, que acabaven amb la monarquia dels Braganza-Wettin, relegant a Manuel II a l'exili a Anglaterra.

Mentrestant pel firmament un cos celest solcava els cels una nit d'abril. Es tractava del Cometa Halley, aquell que va tornar passar l'any 1986 i ens il•luminà els ulls de els que el vàrem gaudir. Pocs dies després, el mateix abril de 1910 la Terra va traspassar les traces de l'estela de la seva cua, provocant un magnífic espectacle als cels. Un fet que va marcar l'any, aquell mateix any 1910 que indicava una ampolla decantada, a la espera de ser gaudida.

D'una petita illa al mig de l'Atlàntic, de nom mític pels amants del vi, Madeira va néixer el raïm Sercial que es va vinificar d'aquesta forma tan especial que li confereix el mètode canteiro de criança, que durant 20 anys de maduració els dóna a aquests vins fortificats les propietats ideals per a una vida tan prolongada. I que noranta-nou anys després el seu tast ens trasllada a aquell 1910 on van esdevenir milers d'actes i fets de la humanitat, entre algun d'ells els anteriorment esmentats, remarcats pel vitalisme historiogràfic de qui té l'oportunitat de provar un supervivent d'aquelles dates, com de qui gaudeix d'antigues fotografies o llibres que ens il•lustraven dels esdeveniment sorgits durant aquell any.

Però, què ens diu aquesta ampolla, a part de traslladar-nos en el temps? Comercialitzat per la casa Barbeito, bé podria ser que aquesta Sercial procedís de les vinyes del Jardim da Serra, però el fet que el celler no es fundés fins l’any 1948 i la dificultat d'identificar els proveïdors a qui se’ls va comprar el raïm, dificulten el donar origen al most. No obstant això en tast, la seva visual fosca entre el vermell cirera i l'ambre, amb tonalitats caobes denoten que som davant d'un vi amb solera, però vital. Molt net, que malgrat la seva edat, presenta una concentració de dipòsits que permet una fàcil decantació. El seu nas, caracteritzat per la seva estirp més seca, similar a la dels Olorosos de Xerès menys llaminers, presenta un buquet de matisos entrellaçant les caobes més nobles amb els fruits secs més selectes, el fons caramel•litzat marcant el conjunt i amb l'elegància i l’intensitat per senyera. La seva boca mostra el nervi desmesuradament refresca i que prolonga el plaer de les seves aromes i sabors. Textura i densitat matisades, sense estridències embafadores. I el seu final, portentós, segurament mostrant un dels retronasals més intensos que recordi, només superat pels que fan eclosió en gaudir dels Amontillats de Sanlúcar de Barrameda, donant confiança al que escriu aquestes línees, sense risc d'equivocar-se, que aquest vi estaria en magnífiques condicions al nou adveniment del cometa, per allà l'any 2061.

Pels necessitats d’eternitat en un vi, Madeira és el seu regne.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada