16 de juny de 2009

Els tresors d'en Josep Roca

Hi ha ocasions a la vida on el millor que es pot fer és escoltar, aprendre i divertir-se; i més quan un professional com Josep Roca s'obre i ens permet conèixer-lo una miqueta millor, amb el vi com vehicle de transmissió de sensacions i sentiments.

Aquesta va ser la premissa que es va donar en el Monvínic barceloní una tarda de juny, on va tenir lloc aquesta experiència, molt més allà del tast sensorial, on les finestres del cor del mitjà dels Roca ens van mostrar un univers de sensibilitat, senyalant la perfecció de la imperfecció.

Els qui ja hagin visitat el nou Celler de Can Roca, coneixen les cinc grans zones o varietats que han influït en Pitu amb major força i a les quals els dedica un espai concret, harmonitzat amb la música i les textures tàctils. Una selecció no excloent, on segurament van haver absències no desitjades però on no es pot entendre la seva reflexió vital sense elles. Per aquest motiu la selecció adquireix un caire molt més personal, sense fissures ni estridències.

1er bloc: Champagne

Zona extrema, de climatologia complexa i terres molt especials. Amb la idea del joc entre vi blanc i el vi negre es van servir Salon Le Mesnil 1996, representant de la puresa dels Blancs de Blancs, de jocs cítrics propis d'aquestes terres i els apunts cremosos de la Chardonnay i un Vieille Vigne Les Crayères de Egly-Ouriet, el Pinot Noir per antonomàsia del mestre Francis Egly, arrelat en la vinositat d'aquesta bella parcel•la d'Ambonnay. Un joc entre un millésimé de la més noble zona de Le Mesnil i una barreja d'anys d'un petit productor, on la puresa del Salon rep un contrapunt madur amb el Blanc de Noirs. No es tractava d’una batalla, era una combinació guanyadora.

2n bloc: Riesling

L'Alfa i l'Omega com varietal. Aquí es pot iniciar la passió pel vi, però també ser el punt final de comprensió d'aquest món apassionant. Com mostra per poder aprofundir en l'univers de la mineralidad pissarrosa un Scharzhofberger Riesling Spätlese 2005 d'Egon Müller, escollint aquest Spätlese del turó màgic com millor exponent de la pissarra grisa degradada, marca de la casa. Un vi vibrant, encertat i directe.

De la quinta essència del Spätlese a un vi únic, elaborat per la mà més fiable de l'Alemanya vinícola. Mitges ampolles de carretons de frescor confit de gel per a aquest Oberhäuser Brücke Riesling Eiswein 2002 d'en Helmut Dönnhoff, de la bota 19, aquella que mai provà en Robert Parker. Un plaer per als sentits, hedonista i únic.

3 er bloc: Borgonya

D'aquesta terra de camperols cellerers li impacta en el seu descobriment i li fan replantejar-te les teves conviccions més arrelades. I del poble més borgonyó de la Borgonya, Chambolle, plena ebullició de vinyes, les seves dues interpretacions més intenses, la força al Bonnes Mares GC 2006 i l'elegància i subtilesa de la mà del Musigny GC 2006, ambdós de Freddy Mugnier, un personatge introvertit però preciosista en el seu treball. Ambdós vins evocaven bucòliques imatges i textures, malgrat el curt de la seva edat. Experiència sublimment insuperable sí que no fos per un as que es va treure Pitu de la màniga.

Mentre en Josep ens va parlant dels vins, ens il•lustra amb una presentació multimèdia on s'entrellacen imatges de vinyes, bodegues i cellerers, vídeos i músiques que il•lustraven cada un dels blocs. I mentre ens induíem en els camps sedosos del Musigny, en Pitu llançava el vídeo d'una experiència produïda pel canal Arte francès, on s'aliava un solo de violí amb el Musigny. La música i el vi s'entremesclen en harmonia, mentre passen els segons de l'enregistrament. Quina és la nostra sorpresa quan en perfecta sincronia apareix físicament el violinista i remata increccento aquest moment memorable. En aquell moment només es pot aplaudir.

4t bloc: Priorat

L'any 1993 en Pitu va quedar tocat per les terres prioratines i la duresa de la llicorella es va gravar amb força en la seva ànima. Aquesta bellesa dels vins del sud tocat per un paisatge. Així de senzill, superant la força del terròs, es tornen en vins de paisatge. De dos personatges com René Barbier amb el seu Clos Mogador 2004 i Lluís Llach amb el seu Vall Llach 2004, dues maneres d'entendre el Priorat, dues filosofies, segurament no seran ni les millors ni les pitjors interpretacions d'aquesta terra tocada per la serra del Montsant, però sí que seran les més emotives. Joc entre fruita sobre madura i pedra, tocades pel sol de la Mediterrània.

5è bloc: Xerès

La infantesa de mestissatge en un barri gironí complementat per la migració andalusa dels anys 60 van fer a en Pitu estimar un dels signes d'identitat de l'Andalusia vinícola, vins únics al món, els arcans del qual s'escriuen en un idioma propi i la seva força neix de terres extrems d'albarizas blanques, jugant amb el clima atlàntic i el vel de flor com a mare, on l'estadi de la concentració es barreja amb l'oxidació en la seva vellesa més madura. Els vins més salins que trobem al planeta. La Bota de Palo Cortado Bota Punto Nº6 de l'Equipo Navazos, amb la seva escassíssima producció i el monumental Amontillado Coliseo de Valdespino colpegen les nostres retronasals mentre la banda sonor emesa a través de la mestria de Miguel Poveda, una altra mostra de mestissatge cultural d'ambdós pobles, servits pels versos de la boca-seca de Narcís Comadira inundant la sala. Vins complexos, intensos, no extensos de dificultat que superen llindars perceptius i ens transporten a les sagristies més profundes de les catedrals del vi.



Cos, ànima i homenatge:

Aquest últim, un dels moments més emocionants de la vetllada, on en Pitu va reconèixer des del cor la seva admiració més sentida pels creadors de vins, i alhora va voler realitzar un emotiu homenatge a una de les figures que millor exemplificaven el viticultor compromès amb els seus vins i la seva terra com era el malaguanyat Didier Dagueneau. En Pitu ens va llegir una missiva que va escriure la nit posterior al tràgic accident, dirigida a un amic i com petita ressenya per a un obituari mental. Se'ns va encongir la ànima i més acompanyat del Pur-Sang 2005 d’en Didier, que es va mostrar de la manera més altiva i herbàcia que li recordi. Profunditat mineral i amb els característics accents vegetals de la fulla de figuera i tomaquera dels vins d'en Didier.

Finalment, com senyal d'identitat i final de festa, en Pitu va voler deixar patent el seu vessant més físic i el seu vessant més espiritual amb un joc de caràcters per definir-se en cos i ànima, a través de dos vins. El corpori definit per l'eclèctic, tecnològic, la puresa aromàtica, dolçor tàctil, l'emoció, el futur, la racionalitat i la sensatesa de l'Harlan Estate 2002 i l'ànima a través de la tradició, la rusticitat, la brillant imperfecció, la salinitat tàctil, el passat tocant les arrels i la poesia del Champagne Substance de Anselme Selosse.

La rematada final per a una formidable experiència que definitivament ens va permetre conèixer millor aquest gran professional, auto definit cambrer de vins, que és en Josep Roca i Fontané. Ja tenia tots els nostres respectes i admiració. Serveixi aquest article com a mostra de gratitud.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada