17 de setembre de 2009

Compromesos amb els llots del Rin

Després de creuar el riu mitjançant el ferri de Bingen, direcció a Rüdesheim i gaudir de les panoràmiques vistes del turó, just en el punt on es troben el Nahe, Rheingau i l'Hesse Renà, arribem a Rüdesheim. Una ciutat medieval, amb cert encant retro, de turisme molt relacionat amb el vi, però alhora, semblant el paradís de la tercera edat, amb un marcat accent en el divertiment per a aquestes edats. Una parada per prendre les instal•lacions del Rüdesheimer Schloss, la que seria la nostra casa durant el nostre pas pel Rheingau i preparar-nos per anar a Oestrich a visitar als Kühn, a qui ja havíem tingut el plaer de conèixer durant la presentacions de Vins Alemanys a Girona.

Però com eren tocades la una, el millor era anar a menjar abans de la visita, vàrem utilitzar el Zum Krug de Josef Laufer a Hattenheim com punt de trobada amb l’Angela i el Peter Jakob Kühn. Allà descobriríem una menja que ens acompanyaria durant tot el viatge, el wildschwein (el nostre senglar), tant en la seva versió fumada com en les diverses formes de cuinar-lo. A més, de passada, amb els vins servits descobriríem que als Kühn els agrada utilitzar el terme vollmundig (alguna cosa així com grandiós o ostentós) per referir-se als seus rieslings més dolços. Un bon dinar, amb un accent marcadament local.

D'allà, per baixar el menjar, un passeig per les vinyes, amb els llots argilencs i els còdols de quarsita del G.G. Doosberg com primera parada, on en Peter Jakob va relatar la influència del Rin en aquesta vinya, on el turó no es mostra amb una excessiva pendent i l'exposició permet una òptima maduresa. D'allà provenen també els raïms del Quarzit, el seu segon vi. La conversa va derivar cap als tractaments de protecció de la vinya, ja que el celler posseeix el segell de qualitat bio, cada vegada més extens per la vinya germànica.

I ja que estàvem en aquesta tessitura, pugem a Hallgarten, fins a la part superior del pendent, per poder apreciar tota l'extensió del turó i a més, just en el límit amb el bosc, descobrint una parcel•la on Peter Jakob té la seva zona de compostatge, on processa el seu propi adob orgànic, format per composts de la pròpia vinya, farratges especialment seleccionats i fems d'una explotació ramadera ecològica molt propera, controlant a tota hora el seu processament i descomposició.

Després de la lliçó orgànica, baixant paral•lels al G.G. Lenchen (l'altre nom a recordar del celler), ens vàrem dirigir cap a les petites instal•lacions tècniques, que es situen just als peus del G.G., on realitzaríem el tast dels seus riesling, tant dels seus secs bàsics, com el nou bàsic del celler, el Jacobus Riesling trocken 2008, com els seus dolços, destacant el seu St. Nikolaus Auslese 2008, una vinya que es situa molt propera al riu, entre els pobles d'Oestrich i Mittelheim, pertanyent a aquest últim municipi, especialment favorable per poder realitzar veremes tardanes, sempre destacant pel seu caràcter fruitós. Del tast, resumidament, es podria extrapolar un correcte nivell qualitatiu per a l'any 2008 però un punt descompensat en el seu rang de preus. En dolços, anyada clàssica.

D'allà, acompanyats pels Kühn, visitem la històrica propietat benedictina de Schloss Johannisberg. Està escrit que en aquesta propietat, des de l’any 1718 el Bisbe-Principe de Fulda, Heinrich von Bibra, manava per escrit el permís per iniciar-se la verema mitjançant un genet. Per algun motiu l'any 1775 el genet va arribar molt tard a la seva empresa i els raïms s'havien vist afectades per la molt noble botrytis cinerea, iniciant-se així la magnífica història de les veremes tardanes alemanyes amb la Riesling. Propietat històrica, productora de vins que actualment no reflecteixen el seu històric origen i les vinyes dels quals passa el paral•lel 50è, extrem límit nord històric de la supervivència del cep.

Finalitzada la visita ens acomiadem de l'Angela i en Peter Jakob per dirigir-nos a Rüdesheim on trobar-nos amb la Theresa Breuer per sopar amb ella, en un dels majors àpats pantagruèlics que he tingut el plaer (?) d'assistir, no apte per a esperits frugals, en el Rüdesheimer Schloss, al més pur estil Oktoberfest, repassant tot el cançoner popular alemany, part del nord-americà i algun que altre Y viva Españaa!, magna obra dels mestres Caerts i Rozenstraten. Però quedi aquest sopar al record i seguim amb la visita del endemà, al costat d'Heinrich Breuer.

Annex fotogràfic: Weingut Peter Jakob Kühn.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada