26 de setembre de 2009

Rüdesheim per terra, riu i aire

L'endemà varem situar el punt de trobada al carilló del Rüdesheimer Schloss on ens trobaríem amb Heinrich Breuer qui, juntament amb la seva neboda Theresa, han agafat les regnes del negoci familiar, en tots els seus vessants, tant al celler com amb la gerència dels hotels i restaurants que posseeixen a Rüdesheim.

D'allà ens vam anar a visitar una part del celler subterrani, on reposen els barrils i dipòsits d'acer inoxidable per als Rieslings, al costat de l'ampoller on els Breuer guarden part del seu celler privat. Ambient humit, molt humit, excessivament humit, on els vins reposen després de la fermentació i on un no pot acabar d'imaginar-se'n treballant amb aquelles condicions durant l’hivern, quan més fred fa. Breus explicacions sobre la vinificació i realitzem un altre salt a unes altres instal•lacions, recentment condicionades, on es vinifiquen els Pinots, tant negres com blancs. Sorprèn al menys versat en la matèria trobar-se en un dels cors de la Riesling alemanya bótes de roure que cases com Radoux o François Frères, però són les coses que tenen la cada vegada millor sortida comercial que reben els Spätburgunders, Grauburgunders i Weissburgunders.

A les mateixes instal•lacions, aprofitem la sala de tasts per provar els seus 2007, extrem que ens va sorprendre ja que sembla que la tirada comercial d'aquest gran any no ha anat paral•lel a la qualitat de l'anyada. Els seus secs 2007 són vibrants i delineats, destacant un Berg Rottland salvatge, encara que aquest tast ara mateix es converteix més en un exercici tècnic que en un joc de plaer. Som més crítics amb un dolç que varen vinificar en una bóta de roure l'any 2003, i es va embotellar sota el nom d'Elysum BA 2003. Un Beerenauslese d'any complicat sense volta ni solta.

Calmades les nostres ànsies, ens dirigim al telecadira que ens portaria al Niederlwald, un monument històric germànic, situat al cim de la muntanya de Rüdesheim. El trajecte ens permet observar una preciosa panoràmica, on s'aprecien Berg Rottland, Berg Roseneck i Berg Schlossberg a l'Oest i la preciosa Abadia de St. Hildegard a l'Est, travessant les vinyes de Rosengarten, Bischofsberg i Drachenstein, deixant enrere Rüdesheim. La idea era arribar a aquest punt més elevat i travessar caminant les vinyes fins a arribar al castell d'Ehrenfels, castell que dóna nom a la muntanya del castell de la muntanya (és el que provoca l’enrevessament t del alemany, que per traduir Berg Schlossberg cal fer-ho de manera circular). Baixem per Drachenstein on podem gaudir del treball dins la vinya mitjançant tractor, direcció a Berg Roseneck, seguint un camí que ens portés a Berg Schlossberg, on les pendents van guanyant en inclinació i els terres es composen de major proporció de pissarra erosionada, complementada amb quarsita. I és que en la seva formació, el Rin, va trobar entre Wiesbaden i Bingen una paret natural de quars que no li va permetre avançar fins trobar aquí la pissarra que li portaria pel Mittelrhein.

Érem en ple dia d'agost i es notava, ja que vàrem caminar un parell de quilòmetres per algunes de les 30 hectàrees que posseeix el celler, 23 aquí, a Rüdesheim i 7 hectàrees al poble de Rauenthal i necessitàvem un refrigeri que ens alleugerís el passeig sota el sol. Al coster més occidental de la vinya, mirant cap a Bingen, hi havia preparada una taula i vàrem aprofitem per dinar allà. Bones vistes, bon vi, millor companyia i un bona tassa de brou calent de verdures. Què més es pot demanar?

Descansats, vàrem prosseguir la nostra marxa travessant antics bancals i terrasses, on fa temps hi havia plantades vinyes, abandonades pel seu alt cost i dificultat de treball, cada vegada més amagades per l’avançament del bosc. Anàvem direcció a Assmannhausen, poble on es concentren les millors vinyes de Spätburgunder de la regió, amb la vinya Höllenberg com a pal de paller. Allà agafaríem un ferri de tornada cap a Rüdesheim, per poder contemplar la muntanya amb una magnífica llum de capvespre.

Un passeig pel riu, on el trànsit fluvial ens va sorprendre per la seva densitat, passant per la desembocadura del Nahe a Bingen, deixant l'Hesse Renà a estribord. Aquest trajecte ens portaria de volta a la ciutat, recarregant les nostres piles, i deixant un agraïment als Breuer pel tracte que ens havien dispensant, amb les maletes preparades per dirigir-nos l'endemà al Nahe.

Annex fotogràfic: Weingut Georg Breuer.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada