14 de desembre de 2009

Tast horitzontal de Meursault 1er Cru Perrières 2004

El concepte del terròs s'amplifica sobre manera quan ens endinsem en els arcans llistats classificadors borgonyons, i amb ganes de veure un petit reflex d'aquest intrínsec univers recentment ens vam ajuntar uns quants enòfils per gaudir d'un tast horitzontal amb un de les vinyes on, amb més encert, brilla la Chardonnay més mineral, anomenat Perrières, situat al poble de Meursault.

Faig una breu explicació, necessària per conèixer aquesta vinya i les condicions climàtiques que van envoltar l'any 2004 a Meursault i així aconseguir apropar-nos de manera senzilla a la seva millor definició.

Algunes dades informatives:

El Meursault 1er Cru Perrières s'estén sobre una superfície de 13,7079 hectàrees, al sud-oest del poble de Meursault, situat a una altitud vora els 260 i els 300 metres sobre el nivell del mar, sobre una pendent suau, l'orientació de la qual busca la maduresa del raïm mirant cap a l'est. Les Perrières es podria segmentar en quatre subzones:

-Aux Perrières (0,7990 ha)
-Perrières-Dessus (3,3139 ha)
-Perrières-Dessous (8,6498 ha)
-Clos des Perrières (0,9452 ha)

Històricament s'ha considerat el Clos des Perrières com la millor parcel•la d'aquesta vinya, ja que a priori agrupa les millors condicions que es puguin donar en ell, però el seu règim d'explotació monopolística, actualment a les mans de la família Bardet, pot explicar en part el perquè de la no classificació com Grand Cru d'aquesta vinya dins de la classificació borgonyona. Envoltant per sobre el Clos se situa Perrière-Dessous, d’on procedeixen totes les ampolles d'aquest tast, exceptuant la del propi Clos. Comparativament amb els altres 1ers Crus de la comuna, aquí el subsòl calcari es troba a uns centímetres de la superfície, donant-se terres de composició geològica que daten del període cal•lovià, en part rics en marbres calcaris argovians i calcària degradada que componen aquesta tan mítica calcària de Premeaux.

Els vins d'aquesta vinya se solen definir per una estructura marcadament mineral, amb el complement perfecte de la major cremositat que solen mostrar els vins de Meursault, jugant amb els components florals i despuntant amb les espècies més característica.

La collita 2004:

Referent a les condicions climàtiques de la collita, l'any 2004 s'explicaria amb una descripció d'any humit clàssic, no exempt de problemes d'oídium, míldiu, podridura i alts rendiments, fins i tot afectada per tempestes de calamarsa, que de per si no afecten a la qualitat del raïm, podrien afectar a la quantitat, i que presagiaven una desastrosa collita, l'expectativa de la qual va ser corregida gràcies a un meravellós setembre sec, que va permetre una maduració equilibrada del raïm.

Curiosament una de les tempestes de calamarsa que més dany va fer a la zona de la Côte de Beaune va afectar sobre manera a la veïna Volnay, i en menor mesura a les vinyes de Meursault més properes al límit municipal de Volnay, deixant la zona dels 1er Cru de Meursault bastant salvaguardada.

Aquestes condicions van permetre obtenir vins blancs amb alts nivells d'acidesa, de correcta maduració fenòlica però no absentes de nivells d'alcohol mitjanament elevats. A causa d'això i que l'hivern del 2004/2005 va ser fred, es van produir fermentacions malolácticas llargues i suaus, que van durar fins i tot ben entrades la primavera del 2005. Un any per als blancs, en molts sentits, clàssic.

El tast:

Durant la vetllada es van servir a cegues les set ampolles, amb l'única informació de quins eren els cellers participants en la mateixa. La idea era trobar un fil conductor entre elles, veure com es reflectia el terròs a cada una de les ampolles i adonar-se de si existia algun condicionant clar procedent de la mà de l'home en la viticultura o la vinificació. Es van servir en el següent ordre.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jean-François Coche-Dury


El metòdic i perfeccionista treball a la vinya d’en Jean-François Coche-Dury es percep en les escasses 0,32 hectàrees de Perrières-Dessous plantades entre els anys 1960 i 1974, on els seus baixos rendiments s'expliquen tant per l'edat dels ceps, com per la densitat de plantació, com per les podes en verd que realitza en Jean-François, encara que aquest últim extrem només és utilitzi quan sigui necessari, que va ser el que va succeir amb algunes dels vinyes a la collita 2004. Es tracta d'un vigneron clàssic, amb els dos peus a la vinya i el treball del qual al seu celler de Meursault es podria considerar clàssic, reflectint-se ja des del premsatge, amb una vinificació en la qual s’emprava un 50% de fusta nova per la criança.

Vaig anotar breument al bloc de notes que el vi número 1 em presentava una visual gens no pujada, i el nas del qual es mostrava amb intensitat estreta, entre el floral i el calcari, deixant alguna cosa de costat la fruita, i amb llampades t’especies, anís i fum, que semblaven delatar la seva necessitat de guarda per guanyar en ampolla. En boca era monumentalment edificant, amb una estructura delineada, mostrant tot el que semblava de manera molt equilibrada. Llarg a la seva final, però d'ànima subtil. Un gran inici per al tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Vincent Dancer

Des de l'any 1996 en Vincent Dancer està sorgint com un viticultor amb les idees clares, a mig camí entre modernitat i classicisme. Ell posseeix 0,29 hectàrees de Perrières, d'una parcel•la plantada entre 1963 i 1980, i la vinificació de la qual es realitza al 50% de bótes de roure nou al seu celler de Chassagne-Montrachet. Malgrat les condicions climàtiques del 2004, es va trobar amb un raïm sa que li va permetre iniciar la verema el 23 de setembre, produint una mica menys que 16 hectolitres del seu Perrières.

En tast em va semblar que percebia molt bones formes, de bona nitidesa, i amb els anisats entrellaçats amb el fum i lleugeres traces de fruits secs i pera blanca. Frescor i definició delaten un gran caràcter. La boca mossega amb nervi, viu i refrescant per acidesa. Sense fre ni complexos, sens dubte un dels millors vins de la sessió.

Meursault 1er Cru Clos des Perrières 2004 de Domaine Albert Grivault


El Clos des Perrières, amb les seves 0,9452 hectàrees d'extensió és propietat exclusiva de la família Bardet, la vinificació de la qual es realitza al seu celler de Meursault, criant els seus vins en un percentatge del 20% de roure nou, emprant la tècnica del bâtonnage de manera mesurada. Com curiositat, a part de Clos des Perrières, el domaine posseeix una altra parcel•la de Perrières, que s'embotella com a tal.

Pujat en daurat, amb un perfil aromàtic madur i exuberant, semblant un vi sobreextret ja per si mateix des de la vinya, amb notes clares de botrytis, com les mels i els xampinyons. En boca mostra estructura i densitat, però es queda una mica curt, tant per nervi com per intensitat. Un vi avorrit.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Comtes Lafon

Les 0,7680 hectàrees de Les Perrières-Dessous d'aquest celler tan reputat procedeixen de dues parcel•les, una de plantada el 1955 relativament propera a Genevrières, que es va veremar el 27 de setembre, i la més petita, plantada el 1983, sobre Charmes veremada l'endemà. La seva vinificació es va iniciar amb un premsatge suau, amb la rapa sencera. Maceracions pre-fermentatives en fred, fermentacions a temperatura controlada en bótes de roure, ús calmat del bâtonnage i sempre que es requereixi, donant pas a fermentacions malolácticas prolongades i suaus. La criança es realitza en bótes, que després del primer tràfec, solen passar a bótes de segon any. Després de la criança de 22 mesos, i després d'una filtració lleugera, passen cinc setmanes en tancs d'acer inoxidable per a la seva estabilització abans de l'embotellament. Dominique Lafon potser sigui dels vignerons més intel•lectualment inquiets i en la seva recerca per aconseguir l'equilibri s'ha mogut incessantment. Això sí, sembla que ja fa temps que va trobar el seu camí.

Joc delineat de nas, reflex d'un caràcter nítid entre la mineralidad, reflectida per una tensió gairebé agressiva i la floralitat, moguda subtilment per les aromes d'acàcia i la til•la. Nas precís però necessitat d'un major embolcall de complexitat, que només la guarda li proporcionarà. La boca també mostra aquesta tensió acida, seca, edificant. Segurament ara mateix no es troba plenament agradable, però denota unes sensacions que fan estar molt segur de la seva grandesa.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Thierry Matrot

Els Matrot posseeixen 0,5313 hectàrees de Perrières, on l'edat mitjana de les plantes se situa en els 55 anys. Thierry Matrot fermenta els seus vins amb bótes d'1 er a 5è any, durant unes 9 setmanes, a temperatura controlada vora els 20ºC, realitzant la maloláctica i criant els seus vins durant 12 mesos.

Una primera ampolla, una mica inexpressiva, sembla mostrar una certa contaminació, que fa que decidim deixar de costat aquesta referència i no valorar-la. A posteriori es va obrir una segona ampolla, que encara que bastant més expressiva, semblava mostrar un caràcter extremadament auster per valorar durant el tast.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Jacques Prieur

El Domaine Jacques Prieur, propietat de la casa Antonin Rodet, posseeix 0,28 hectàrees de Perrières, on la seva vinificació la realitza l'enòloga Nadine Goublin, mitjançant un premsatge de la rapa sencera, desfangat durant 12 hores posteriors al premsatge, amb la fermentació a temperatura controlada, realitzant la maloláctica completament i criant-se els vins durant 23 mesos.

El seu nas mostrava una correcta intensitat, però no destacava precisament per delineació ni per dimensió. Perfil aromàtic més proper a les notes de la criança, amb un component de greix que li aporta amplitud, però no excessiu equilibri. La boca es mostra greixosa, amb bon equilibri, però sense la definició i estructura dels altres bons Perrières. Un bon Meursault sense més ni menys.

Meursault 1er Cru Perrières 2004 de Domaine Guy Roulot.

En Jean-Marc Roulot busca la frescor de l'acidesa en les seves vinificacions i per a això treballa les seves 0,2605 hectàrees de Perrières realitzant severes seleccions, fins i tot realitzant veremes en verd si és necessari. Els raïms són premsats, prèvia ruptura de les mateixes, per aconseguir majors nivells d'acidesa mitjançant una premsa pneumàtica de forma homogènia. La fermentació es realitza en bótes de roure d'Allier, vora del 25% de roure nou, a baixa temperatura. La utilització dels bâtonnage van perdent rellevància, però continua sent una tècnica amb què Jean-Marc es troba bastant còmode, i les criances al costat de les mares són altres dels instruments que implementa per aportar riquesa als seus vins.

Intensitat, nitidesa i definició són les seves dades d'identitat, aconseguint unir a més una matèria que li aporta un plus de complexitat. Nas definit i complet, que només necessita l'evolució de l'ampolla per aconseguir situar-se en una dimensió de perfecció, guanyant en profunditat i complexitat. En boca és edificantment àcid i fresc, amb la sensació cremosa ben mesurada, multidimensional en textures. Un vi magnífic i memorable.

Conclusions anotades:

Als 9 assistents al tast ens va sorprendre que en general extraguéssim conclusions molt aproximades sobre les nostres anotacions. Dels set vins tastats, vam fer una subdivisió mental amb 4 dels vins al capdavant, ja que sobresortien per nivell qualitatiu. Es tractava dels vins de Coche-Dury, Dancer, Lafon i Roulot, un quartet de luxe, en el qual cada un d'ells tirava endavant una expressió molt personal de Perrières. Descartat el Matrot per algun tipus de contaminació, per darrere quedava endarrerit el vi de Prieur. Encara que de factura correcta, no aconseguia l'expressió ni nitidesa dels quatre anteriors. I finalment, el Clos des Perrières, una ostentació de vinificació extrema, un pel madura. I és que la figura del vigneron sens dubte es mostra com verdader catalitzador del terròs i es reflexa en el seus vins.

Personalment, dins de la meva classificació mental vaig situar com millor vi al Perrières de Roulot, seguit molt de prop pel del Coche-Dury. Una mica darrere, en un estil intermedi, vaig situar el vi de Dancer i per últim, i més necessitat d'evolució en copa, el Lafon. Particularment, i amb tot l'atreviment del món em va rondar un pensament pel cap. És el vi més complet el que reflecteix millor el terròs de Perrières? Per a mi, la major definició de Perrières es trobaria en el que reflectien les ampolles de Coche-Dury o Lafon, però el vi que aglutinava les millors característiques qualitatives era el vi d'en Jean-Marc Roulot.

Finalment, no deixa de ser sorprenent que de la millor parcel•la a priori de Perrières, el seu vi s'allunyi tant, no ja del que s'espera d'un Perrières, sinó fins i tot d'un Chardonnay de clima septentrional, fins i tot clarament superat per un Chivite Colección 125 2004 que es va servir en el sopar posterior. Però això donaria per sucar-hi pa i ja he allargat massa aquest relat.

*Nota: El mapa modificat procedeix del llibre Nouvel Atlas des Grands Vignobles de Bourgogne de Sylvain Pitiot i Pierre Poupon publicat per Collection Pierre Poupon. La seva reproducció es realitza amb una intenció informativa, sense ànim de lucre i sense la pretensió de vulnerar la propietat intel•lectual dels autors i ni de la companyia editorial.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada