7 de juny de 2012

Volcànica interpretació del Etna per en Frank Cornelissen

Més metafísica en el món del vi. Aquest cop a la romàntica illa de Sicília, on es dona un discurs que es trasllada més enllà del vi i engloba tots els processos agrícoles, dins d'un tot que voreja el límit del no intervencionisme. I per a descobrir-ho em d'anar a Solicchiata, un petit poble situat al nord de volcà Etna on en Frank Cornelissen, un belga que es va ficar al comerç del vi fa vint anys i aprofitant el contacte amb els viticultors més radicals del "no intervencionisme" va crear una filosofia vital que intenta ser reflectida en les següents línies:

"La nostra filosofia de l'agricultura es basa en la nostra acceptació del fet que l'home mai serà capaç de comprendre la complexitat total de la naturalesa i les seves interaccions. Per tant, optem per concentrar-nos en l'observació i l'aprenentatge dels moviments de la Mare Terra, en els seus diferents passatges enèrgics i còsmics, preferint seguir les seves indicacions sobre què fer en lloc de decidir nosaltres mateixos. En conseqüència, aquest pensament ens ha portat a evitar totes les possibles intervencions en la terra que cultivem, inclosos els tractaments, ja siguin químics, orgànics o biodinàmics, ja que aquests són un mer reflex de la incapacitat de l'home per acceptar la naturalesa tal com ella és i serà.

La capacitat divina per comprendre el "tot" òbviament no la té l'home, ja que nosaltres som només una part d'aquest complex entramat i no un Déu mateix. Encara que, cada vegada més l'home es fa passar per Déu, alterant el delicat equilibri de la natura, per raons de productivitat, amb totes les conseqüència que això provoca."


Una filosofia de treball que s'ha intentat traslladar a les 12 hectàrees de cultiu que posseeixen allà, de les quals 8,5 ha. són de vinyes. I és que en la idea del policultiu rau també una de les claus, plantant vinyes al costat de oliveres, fruiters (pomeres, pruneres, presseguers i codonys), ruscs d'abelles i camps de diferents cereals que els permeten fer el seu propi pa i alhora emprar menor quantitat de matèria orgànica com a fertilitzant, prevenint també l'erosió.

Aquesta diversitat d'ecosistemes permet lluitar contra les diferents malalties que afecten les vinyes, emprant una menor densitat de plantes per hectàrees, permetent una millor ventilació i poder evitar en la mesura del possible l'ús sistèmic de sulfat de coure, encara que reconeixent el seu ús en collites humides com van ser les del any 2002 i 2003.

Diferents vinyes situades al vessant nord del Mongibello, de poètics noms com Muganazze, Barbabecchi, Piano dei Daini, Donna Bianca o Marchesa, situades vora dels 650 i 980 metres d'altitud, on es busquen rendiments de raïm baixos (voltant els 300 grams per cep), mitjançant un ajustat ús de la poda en el període de letargia de la vinya. Selecció ajustada a la vinya i collint de forma tardana, a partir de finals d'octubre fins a mitjans de novembre, efectuat en diverses passades, per obtenir raïms perfectes de maduració i estat sanitari.

En el procés de vinificació no intervé cap addicció de diòxid de sofre. Una de les visions més extremes de la vinificació són els períodes de maceració pel•licular, tant per als vins blancs com els negres, on es busca un contacte prolongat entre pells, llavors i most, que arriben fins després de la fermentació malolàctica, variant segons collita. Això sí, el raïm és derrapat i aixafat manualment abans de ser introduït al dipòsit. Aquest procés es fa dins d'antigues àmfores de terracota de 400 litres, enterrades fins al coll amb grava de sòl volcànica. Allà roman un període de temps, variant la seva de permanència segons cada vi, seguint una sèrie de cicles còsmics fins el seu embotellat, lògicament sense filtrar.

L'enumeració dels diferents vins de la Azienda Agrícola Frank Cornelissen són un clar exemple de la filosofia diferent que segueix en la seva comercialització:

Magma Rosso:

El Magma Rosso s'elabora fermentant els millors raïms de la varietat Nerello Mascalese, generalment d'un sol vinya (Muganazze) i collita. Aquesta vinya té plantes amb una edat vora els 50 anys, incloent-hi alguns espècimens més vells. Malgrat que tots els vins de la Azienda són IGT Sicília en la seva contraetiqueta s'indica la seva collita (Alerta!, també poden ser barreja d'elles), cal conèixer que el número que s'indica al costat del nom en senyala l'ordre de comercialització del vi, sent la primera collita, el Magma Rosso 1 de la collita 2001 i de raïm provinent de la vinya Muganazze, però amb el Magma Rosso 2, es van barrejar 3 vinyes diferents amb raïm de la collita 2002. I el Magma Rosso 5 és de la collita 2006, per tenir uns quants exemples. Complicada política comercial que es complementa amb una limitada producció per la demanda mundial existent, encarint el preu del vi.

Magma Bianco:

Un vi que és un projecte a tres anys vista, ja que d'una vinya sense empeltar de Riesling Renano, situada a uns 1000 metres d'alçada, s'extrau el raïm que es deixa macerar durant 27 mesos en àmfores. Servidor mai m'he trobat una ampolla, però es diu que la seva primera comercialització, el Magma Bianco 1 és farà amb raïm del 2008...

MunJebel Rosso:

Una barreja de diverses vinyes de Nerello Mascalese que donen un vi de capa baixa, de aromàtica complexa i extrema, però amb un punt diferencial molt característic. Un vi singular, on la primera versió Mongibello Rosso 1 es va elaborar barrejant raïm del 2001 amb 2002, el MunJebel Rosso 3 es va elaborar amb vi de la collita 2006, però en la versió MunJebel Rosso 4 es va barrejar vi del 2006 i 2007. Per al MunJebel Rosso 7 es van barrejar raïm del 2009 i 2010. Vaja, un embolic!

MunJebel Bianco:

Una barreja de diverses vinyes que abans del 2006 es comercialitzava com Mongibello, com el seu homònim negre, que donen una barreja de raïms Carricante, Coda di Volpe, Grecanico dorato i Cattaratto. Es tracta d'una maceració pel•licular extrema, tant en visual com d'aromàtica i cal tenir una ment oberta per al seu millor gaudi. Seguint amb la forma de treballar de la casa, el MunJebel Bianco 3 correspon a vi del 2006 o el MunJebel Bianco 4 al 2007, però posar més exemples.

Rosso del Contadino:

Una barreja de diversos raïms locals, blancs i negres, provinents de diferents pobles, sense les seleccions que s'ha fet per al Magma o el MunJebel. La seva imatge visual sembla més concordar amb un vi rosat amb maceració pel•licular que amb un vi negre. Un vi que intenta ser un vi jove i fresc, i com a tal juga en una gamma inferior de preus.

Susucaro:

El seu vi de taula rosat, amb una mica d'agulla. Un vi que es realitza d'acord a una antiga tècnica de refermentació dins de l'ampolla, però del que encara no he tingut el plaer de tastar cap mostra.

Aquestes són les credencials inicials d'aquest controvertit productor, on el seu treball no deixa indiferent, ja sigui per extremisme o immobilisme, però és innegable que el seu atreviment i caos són pel panorama vínic general, i en particular el sicilià, saludables i enriquidors.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada