27 d’octubre de 2013

Guímaro, els inconformistes de la Mencia

Arribant a Monforte de Lemos, punt de trobada amb el Pedro Manuel Rodríguez, el jove propietari del celler Guímaro, no podia imaginar-me la jornada que m'esperava ni el paisatge que estava a punt de gaudir.

Aprofitem l'hora de la cita per conèixer-nos una mica millor, al costat d'una bona tassa de cafè i així poder trepitjar sobre el terreny amb les idees més clares. En aquesta xerrada, malgrat que no m'agrada fer judicis de valor, em vaig trobar amb un tipus afable, entranyable, amb moltíssimes ganes de transmetre la passió per la seva terra i pels vins que hi elabora.

La família Rodríguez va començar, com la majoria dels viticultors de la zona, produint vi per a la venda a l'engròs i moguts per les ganes de millorar elaborant el seu propi vi embotellat. Per això, no van escatimar en esforços i van fer un salt qualitatiu amb la reforma de les seves instal·lacions a Sober l'any 1991. També hem de tenir en compte que la rellevància dels primers assajos amb l'ús de la criança per als seus vins i l'aparició mediàtica d'en Raúl Pérez, enòleg-consultor de renom i amic del celler, han esdevingut un camí d'encert cap a la qualitat tan desitjada.


L'èxit mediàtic dels vins de l'Adega, que ha passat de vendre gairebé tota la seva producció dins d'un àmbit local a exportar-la a més enllà de les fronteres espanyoles, li ha permès afrontar part de la reestructuració de les finques més altes, emprant una empresa del Priorat especialitzada en la reforma dels bancals. Una obra mastodòntica que aviat veurà els seus fruits.
  
Però més val apropar-se a les vinyes per comprendre la magnitud de l'obra. Per a això agafem el cotxe i ens dirigim per unes pistes forestals a un espectacular mirador sobre el riu Sil. És allà on per primera vegada endevino un paisatge de somni. Abruptes canons, entre frondosa vegetació, contrastant els colors verds i grocs de la primavera plujosa amb el fosc to de la pissarra. I entre bancals, vinyes.

Parem en diferents punts de les finques, des d'uns 550 metres d'alçada a les parts més altes, fins als 200 metres que hi ha a la ribera del riu. Es tracta de petites parcel·les sobre sòls pissarrosos-granítics. Xerrem sobre viticultura, sobre el sostenible dels mètodes emprats, alguns imprescindibles aquí, com l'ús d'herbicida sistemàtic. En Pedro se sent còmode sobre el terreny, es nota que lo seu és tractar amb les plantes i fer-ho de la forma més orgànica possible.

M'apunto a la llibreta 9 hectàrees de vinyes pròpies, més 14 hectàrees d'altres 30 propietaris, sobre els quals es té un control de viticultura. I aquesta és l'assignatura pendent de la zona. La viticultura. Aquí s'intenta realitzar estudis amb varietats autòctones, però la Mencia predomina a la vinya. Això sí, alguna que altra sorpresa hi ha entre tanta varietat autòctona, però això és ja un pecat guardat en secret de confessió.

Celler

Després de la fascinant visita sobre el terreny ens dirigim a les instal·lacions del celler de Sober, perdudes a la campinya gallega, renovades l'any 1991 per poder-se adaptar millor a les exigències tècniques. Aquí es realitza una vinificació controlada, però alhora poc intervencionista.



Agrada a la casa no emprar un marcat ús de fusta per als seus negres, intentant retenir la seva frescor per als vins joves, però també dotar d'elegància als seus vins de finca amb un ajustat ús de la criança en bóta. L'ús de la rapa està ben vist i s'intenta emprar quan presenta bones condicions de maduresa.

Els vins

Guímaro Godello Blanc: Procedent de les vinyes de Doade, aquest Godello simplement és vinificat en acer inoxidable, controlant la temperatura de la fermentació. Aproximadament una producció anual de 3.000 ampolles.

Guímaro Godello Barrica: O GBG. Aquí la Godello es fermenta en bóta usada, prèvia maceració en fred durant dos dies, romanent amb les seves mares uns 6 mesos sense fer fermentació malolàctica. Produeixen unes 1.200 ampolles a l'any.

Guímaro Mencía Jove: Veritable motor econòmic del celler i pulmó de producció. Les diferents parcel·les són fermentades per separat en tancs d'acer inoxidable, alguna d'elles amb rapa, durant 20 dies, havent prèviament macerat en fred durant 6 dies. Part de la producció es deixa en tancs i altres passen a foudres de fusta utilitzada, on romanen 6 mesos. Es produeixen unes 48.000 ampolles l'any.



Les Finques

Finca Meixemán: Es tracta d'una finca de 1,2 hectàrees amb plantes de més de 70 anys, on predomina la Mencia, amb una mica de Caíño. Aquesta finca se situa entre els 400-450 metres d'alçada i està plena de llosa o pissarra. Es fermenta amb part de la rapa en foudre de fusta i es cria en bótes de roure francès usat entre 12 i 14 mesos. Es produeixen unes 8.400 ampolles a l'any.

Finca Capeliños: Procedeix d'una parcel·la de 0,60 hectàrees, amb plantes de més de 95 anys, situades a uns 350-400 metres d'altura, on predomina la Mencia d'una forma majoritària, però on trobarem també Caiño i Mouratón. Plantes conduïdes per espatlleres. Per a la seva vinificació s'empra un 40% de raïm sencer i es cria durant uns 12 mesos en bótes de roure francès. Una producció anual d'unes 1.200 ampolles.

Finca Pombeiras: La més alta de les finques, i també la més petita (0,45 hectàrees), situada a uns 450 metres d'altura. Una vinificació bastant similar, realitzant la fermentació en foudres de fusta i passant a bóta durant 12 mesos. Des de la seva primera verema, la del 2010, es produeixen unes 600 ampolles anuals.



La sessió de tast resulta espectacular, tenint la possibilitat de degustar diferents lots de parcel·les, tant vinificades amb rapa com sense, amb majors nivells de maduresa i jugant amb diferents fustes. Provem lots del 2012 i 2011, i es mostren uns perfils aromàtics molt frescos, tant amb el joc entre la càrrega de fruita, com per la complexitat de les aromes especiades i les lleugeres notes reductives, tan pròpies de la Mencia.

Sens dubte, et sents molt còmode entre vins amb un perfil aromàtic tan fragant i fresc. Així, es fa palès que d'aquesta zona poden produir-se vins de marcada personalitat, amb identitat pròpia. Vins valents, vins inconformistes.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada